FUNCIÓ DE RELACIÓ EN L’ÉSSER HUMÀ


Aquest treball no es basa en la biologia del cos humà però ens podrà servir tenir una base de com es comporta el cervell y el cos i així ajudar-nos a entendre que li passa al nostre cos quan patim una addicció.
Anomenem funció de relació a la capacitat que tenen els éssers vius de captar la informació del seu medi, els estímuls, interpretar aquests estímuls i elaborar una resposta adequada. Mitjançant la funció de relació els éssers vius també coordinen els seus aparells i sistemes per tal que puguin funcionar correctament.


1.1. Sentits
Els sentits són les funcions fisiològiques per les quals els éssers vius perceben el seu entorn i les seves característiques. En l'ésser humà, en reconeixem tradicionalment els següents cinc sentits:
  • Vista: als ulls, permet veure els objectes, color, perspectiva... (fig.1)
  • Oïda: a l'orella mitjana i interna, després de la recepció sonora a través de l'orella externa; permet escoltar sons. (fig.2)




  • Olfacte: a la pituïtària, al final dels conductes nasals; permet detectar certs olors. (fig.3).
  • Gust: a la llengua, permet detectar si un aliment és dolç, amarg, etc. (fig.4)




  • Tacte: a les terminals nervioses de la pell; permet detectar la temperatura, la forma i la textura d’un objecte. (fig.5)


Fig.5. Parts de la pell.



1.2. Funcionament
El nostre cos està constantment en funcionament, fent accions. Aquestes poden ser voluntàries o involuntàries:
  • Accions voluntàries: són les que el nostre cos realitza d’una manera conscient, es a dir, les podem controlar. Exemple: si encenem l’ordinador.
  • Accions involuntàries: són les que el nostre cos realitza d’una manera inconscient, es a dir, aquelles sobre les quals no podem exercir cap control, com és el moviment del diafragma, el batec del cor, els sentiments…
Aquestes es duen a terme perquè el nostre cos ho ordena, i ho fa gràcies al sistema nerviós i de varis contribuents perquè funcioni correctament:
  • Els receptors: són els òrgans dels sentits, explicats en l’apartat anterior.
  • El sistema nerviós: és el sistema constituït bàsicament pel teixit nerviós, format per les cèl·lules nervioses o neurones (fig. 6).
  • El sistema endocrí: està el format per les glàndules endocrines, és a dir glàndules que segreguen substàncies (hormones) a la sang, les quals provoquen efectes concrets en la cèl·lules.
  • Els efectors: són els òrgans i aparells encarregats de realitzar les respostes. Aquestes poden ser de dos tipus: els moviments i les secrecions. Els tipus de efectors són:
  • L'aparell locomotor: és el constituït pel sistema esquelètic i el sistema muscular. Són els responsables de realitzar els moviments (fig. 7).
  • Les glàndules exocrines: són les glàndules que segreguen substàncies a l'exterior, com per exemple les sudorípares, o a l'interior de tub digestiu, com les glàndules gàstriques.