Una vegada realitzat el treball, les conclusions finals a les quals podem arribar són les següents:
Hem vist que, algunes de les hipòtesis que vam formular al principi de treball no són així exactament.
No existeix una frontera molt fina entre el fet d’agradar un determinat videojoc o xarxa social i arribar fins a l’addició, però només en les persones que presenten una depressió, una malaltia mental, o algun problema greu; el qual volen solucionar per mitjà de alguna d’aquestes noves tecnologies, videojocs en general, i d’aquesta manera poden acabar en una addicció.
Depenent de l’edat o, fins i tot, l’entorn social i/o familiar de la persona afectada, aquesta pot evolucionar fins a una manca de control sobre aquells, provocant l’entrada en aquesta etapa crítica. Aquesta hipòtesis escrita al començament de treball és certa, com podem comprovar en molts estudis, opinions d’experts o en la entrevista realitzada al centre AIS per exemple.
Com hem vist les addiccions poden comportar problemes com: una tendència a l’aïllament social, baix rendiment escolar, agressivitat, disminució de les hores de son i altres.
Apart hem observat que, les noves tecnologies, també poden aportar coses bones com, en el cas dels videojocs: agilitat mental, entreteniment, educatius, etc.. En el cas de xarxes socials i mòbils: conèixer gent nova, poder comunicar-se amb els amics o familiars quan esta fora i d’altres.
Si que un aspecte més agradable a la vista i més cuidat fa que una aplicació, joc o pagina web agradi més; i també que la facilitat en l’ús i la senzillesa també agrada i atrau a més gent.
També hem tret noves conclusions i vist coses que no havíem pensat.
Queda clar que les noves tecnologies són necessàries; faciliten molts treballs i accions que abans no es podien fer, ho eren molt més complicats. Però també se sap que tenen altres aspectes no tant bons, encara que, patir o tenir els problemes que poden comportar, és més complicat; ja que sorgeixen a partir de un ús abusiu, sense cap control, i sobretot si ja es tenen problemes, com per exemple: sentimentals, socials o mentals.
Segons els resultats de les enquestes hem pogut veure que la majoria de les persones no tenen clar que és una addicció, quins problemes comporten, com es tracten, etc. I confonen un ús abusiu amb una addicció.
També podem concloure que la majoria de casos són només als videojocs; a les xarxes socials, al mòbil o a Internet en general són poc freqüents o possiblement ni existeixen.
No s’ha de confondre un ús abusiu o irresponsable amb una addicció. Encara que aquest tipus de ús abusiu pot arribar desencadenar una addicció o algún problema, no és el mateix, ja que no es manifesten tots els problemes que desenvolupen els addictes.
